Comparacions.

Diuen que les comparacions són odioses.

Jo diria que més que odioses, perilloses.

Penses i penses, veus que aquí es així, allà d'altre manera, diferències entre iguals.

I alló va acumulant-se a dins i arriba un dia que surt fora. I fa mal. I no s'entén.

I ens preguntem perquè. Perquè jo? Perquè d'aquesta manera? Perquè sempre? Perquè mai? Perquè ara? Perquè a mi? Perquè tot?... (Ja veieu que no nomès passa al futbol)

I ens hi podem perdre. I el nostre caràcter va canviant. Es va endurint. No estem a gust amb ningú. Ens aïllem i ens queixem perque estem aïllats.

I patim. Patim molt, massa.