dimarts, 13 de desembre del 2011

Insatisfet

Qué complicat deu de ser estar sempre insatisfet! Esperar sempre més dels altres i d'un mateix. 
Estar a l'aguait de qué, com i perquè passen les coses. Buscar sempre el motiu de tot. Esperar tant de la vida i dels altres, que no vius.

Analitzar el comportament de tots i el propi. Dónar voltes i voltes al cap. Cabòries sense parar.

I no entendre res. I enfosquir el propi caràcter i no deixar viure als que es té al costat.

El pitjor de tot, no ser conscient d'aixó. Pensar que la culpa és dels altres. Que no ens entenen. 

I tenir una llarga llista de rancunies. Fitxar al personal i etiquetarlo. Guardar "l'ofensa". Tenir un fitxer de males experiències passades que no deixen pas a l'oblit i la revivència de nou de la mateixa situació, amb persones i llocs diferents.

Com es pot estimar amb aquest cor tan carregat? Amb les pedres de molí que arrosega...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada