Són moltes les hores passades davant la pantalla. Velles conegudes. La pantalla i jo. I el teclat? La de coses que ha escrit! Unes més profundes, altres més superficials. Però no falla mai. Sempre escriu el que tu vols dir. Encara que, a vegades, sembla que tingui vida pròpia. He escrit jo aixó? Penses. Carai! Si que m'ha quedat bé!
I ara hem trobo aquí encetant un xic d'amagatotis, un bloc. No sé quina vida tindrem plegats. Serà una relació seriosa o un caprici d'hivern? Un enamorament sobtat o un profund coneixement?
No ho sé. Escric. Ho necessito. Ara més que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada