Tenim el tópic de que per encetar un nou any ens hem de proposar quelcom.
I sincerament, qui acaba l'any dient que ha assolit tot alló que s'ha proposat?
Es bó, posar-se noves fites. Voler millorar en algunes coses. Arribar allà on sempre hem somiat. Però no cal deixar-nos la pell en el camí. Sí que hi hem de lluitar, però sense malferir-nos. Perquè correm el perill de decepcionar-nos per no aconseguir allò que voliem. De deprimir-nos per no ser capaços. D'obsessionar-nos per la fita.
Una fita que moltes vegades no és real, ni possible, ni lògica. Sí desitjable, però utòpica.
No vull dir que no somiem, no. Però el que em fa por és la decepció per no aconseguir el somni. El dolor per no veure recompensats els nostres esforços. La fustració per no arribar allà on esperàbem. L'enveja de veure que altres sí ho han aconseguit. La comparació, l'eterna comparació. La maleïda comparació. I que tan fàcil és fer-la i tan difícil allunyar-la.
Nou any, la vida de sempre. Però millorada, si. Buscaré petites fites, petites coses per canviar. Aquelles que tant costen i tan poc es veuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada