Comparacions.

Diuen que les comparacions són odioses.

Jo diria que més que odioses, perilloses.

Penses i penses, veus que aquí es així, allà d'altre manera, diferències entre iguals.

I alló va acumulant-se a dins i arriba un dia que surt fora. I fa mal. I no s'entén.

I ens preguntem perquè. Perquè jo? Perquè d'aquesta manera? Perquè sempre? Perquè mai? Perquè ara? Perquè a mi? Perquè tot?... (Ja veieu que no nomès passa al futbol)

I ens hi podem perdre. I el nostre caràcter va canviant. Es va endurint. No estem a gust amb ningú. Ens aïllem i ens queixem perque estem aïllats.

I patim. Patim molt, massa.

Insatisfet

Qué complicat deu de ser estar sempre insatisfet! Esperar sempre més dels altres i d'un mateix. 

Estar a l'aguait de qué, com i perquè passen les coses. Buscar sempre el motiu de tot. Esperar tant de la vida i dels altres, que no vius.

Analitzar el comportament de tots i el propi. Dónar voltes i voltes al cap. Cabòries sense parar.

I no entendre res. I enfosquir el propi caràcter i no deixar viure als que es té al costat.

El pitjor de tot, no ser conscient d'aixó. Pensar que la culpa és dels altres. Que no ens entenen. 

I tenir una llarga llista de rancunies. Fitxar al personal i etiquetarlo. Guardar "l'ofensa". Tenir un fitxer de males experiències passades que no deixen pas a l'oblit i la revivència de nou de la mateixa situació, amb persones i llocs diferents.

Com es pot estimar amb aquest cor tan carregat? Amb les pedres de molí que arrosega...

 

Toc, toc... puc entrar?

Davant el teclat les mans es mouen suament però sense parar.

Són moltes les hores passades davant la pantalla. Velles conegudes. La pantalla i jo. I el teclat? La de coses que ha escrit! Unes més profundes, altres més superficials. Però no falla mai. Sempre escriu el que tu vols dir. Encara que, a vegades, sembla que tingui vida pròpia. He escrit jo aixó? Penses. Carai! Si que m'ha quedat bé! 

I ara hem trobo aquí encetant un xic d'amagatotis, un bloc. No sé quina vida tindrem plegats. Serà una relació seriosa o un caprici d'hivern? Un enamorament sobtat o un profund coneixement?

No ho sé. Escric. Ho necessito. Ara més que mai.